Després de mesos de negociació entre la CUP i Junts pel Sí, finalment es va arribar a un acord de govern però això no era tot per investir el president. Doncs el primer candidat que va proposar Junts pel Sí, Artur Mas, fou rebutjat i va perdre a la primera sessió d’investidura que es va celebrar el 10 de novembre de 2015. La figura d’Artur Mas estava molt devaluada en certs sectors de l’esquerra i la seva substitució evita les possibles crítiques de CSQP, que es queda sense discurs.
Un dia abans, el 9 de novembre de 2015, es va aprovar la Declaració d’inici del procés d’independència de Catalunya amb el vot favorable de JxSí i la CUP:
El Parlament de Catalunya:
- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre de 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.
- Declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.
- […]
Al desembre de 2015, es va pactar la proposta d’acord cap a la independència. Consta de vàries fases, la etapa preconstituent, que és la que estem immersos ara, on hi han hagut diversos debats ciutadans per redactar diverses propostes de Constitució.
Podem destacar Constituïm, que representa que és la fusió constitucio.cat, Constitució Funcional i el treball inicial de Constituïm. Es va entregar formalment a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’11 de maig de 2016 i servirà d’esborrany per la futura constitució de la República Catalana. També podem esmentar la proposta de Santiago Vidal, unanovaconstitucio.cat, que es va presentar el 31 de gener de 2015.
Després vindria la declaració d’independència, que estava programada al setembre de 2017, i, immediatament després, l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica.
Llei de Transitorietat Jurídica: immediatament després de la Declaració d’Independència, cal que el Parlament aprovi una Llei que estableixi que, en absència de legislació catalana que les substitueixi o derogui, les lleis espanyoles són les vigents a Catalunya (en el benentès, establert des de la Declaració, que passen a ser executades i guardades per les institucions catalanes).
El 27 de juliol de 2016 es van aprovar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya, una vegada més, només amb els vots de JxSí i CUP, i CSQP votant en contra, alguns punts:
- Actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català dins el marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi.
- El procés constituent ha de constar de tres fases: una primera fase de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’Estat espanyol i convocatòria d’eleccions constituents per a formar una assemblea constituent, que haurà de redactar un projecte de constitució, i una tercera fase per a la ratificació popular de la constitució per mitjà de referèndum.
- Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.
- L’Assemblea Constituent, una vegada convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap de les decisions de l’assemblea no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. L’Assemblea Constituent haurà d’establir mecanismes per a garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i de la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució.
- Una vegada l’Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de constitució, s’haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi d’una manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució.
Val a dir que el full de ruta inicial es va modificar en base a l’argument que el 27 de setembre de 2015 els independentistes van guanyar en escons però no en vots, per tant, calia fer un referèndum d’independència, encara que fos sense pactar amb l’Estat i amb una llei, superant l’àmbit de les competències de l’autonomia i fent valer els principis d’autodeterminació, que l’empari. Una idea original de Pirates de Catalunya, al 2015, abans que entrés en el debat de masses:
Davant la negativa de la resta de forces polítiques a una confluència de base, horitzontal i participativa, que no aposti per la Declaració Unilateral d’Independència, però si per un Referèndum Vinculant i no lligat necessàriament a la legalitat espanyola, l’Assemblea de Pirates de Catalunya ha decidit acudir en solitari, però de manera oberta, a les eleccions catalanes del 27 de setembre.
Jo estava recelós perquè creia que ens conduiria a un nou procés participatiu. De tota manera, hi ha una gran diferència i, com hem dit, és que, en part, la Generalitat de Catalunya començaria a actuar com un Estat en el moment que desobeïx les previsibles sentències del Tribunal del Constitucional i tira endavant el referèndum sense tremolar-li les cames. És més, si es pretén declarar la independència, amb el què comporta, perquè no es pot organitzar un referèndum? En teoria, seria més senzill.
El referèndum d’autodeterminació apareix per primera vegada a la Resolució 306/XI de 6 d’octubre de 2016:
- El Parlament de Catalunya constata que les eleccions celebrades el 27 de setembre de 2015 van conformar una majoria parlamentària favorable a la independència de Catalunya.
- El Parlament de Catalunya insta el Govern a celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, a tot tardar, al setembre del 2017, amb una pregunta clara i de resposta binària.
- El Parlament de Catalunya insta el Govern a proveir-se de les eines necessàries per a garantir la convocatòria i la celebració de les eleccions constituents en els sis mesos següents al referèndum d’autodeterminació en cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables.
- El Parlament de Catalunya insta el Govern a vetllar per la llengua juntament amb la resta de governs i institucions de les terres de parla catalana. Amb aquest objectiu, el Govern ha d’establir polítiques que, per mitjà de la cooperació, estrenyin els llaços entre aquests territoris i n’afavoreixin els intercanvis, posant una especial atenció als mitjans de comunicació.
- El Parlament de Catalunya manifesta que Aran, com a realitat nacional diferenciada, té dret a l’autodeterminació.
- El Parlament de Catalunya, en resposta als requeriments fets els darrers mesos per la justícia espanyola a càrrecs electes per diverses expressions polítiques relacionades amb el dret a l’autodeterminació dels catalans, és a dir, el dret a decidir democràticament el futur polític del país:
- […]
- Manifesta que en una societat democràtica no és concebible la persecució de càrrecs electes ni d’ajuntaments pel fet que les majories polítiques dels plens expressin democràticament les idees que considerin.
- Expressa el compromís de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l’Estat espanyol pel fet d’haver expressat qualsevol opció política democràtica o d’haver-ne permès l’expressió.
El primer article de la Llei de Règim Jurídic es va desvelar el 29 de desembre de 2016, així com l’estructura de l’esborrany de la nova llei, i el 22 de maig de 2017, el País va filtrar un esborrany complet antic de la Llei:
Article 1.
- Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social.
El sistema institucional en què s’organitza l’Estat és la República parlamentària.
Article 3.
El procediment per a l’elaboració i l’aprovació de la Constitució de l’Estat català ha de ser regulat per llei.Aquesta llei ha de ser aprovada en el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei Fundacional.
El 4 de juliol de 2017 es va presentar l’esborrany de la proposició de Llei del Referèndum d’Autodeterminació i al preàmbul podem trobar en què se sustenta jurídicament aquesta nova llei:
Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 – publicats en el BOE, 30 d’Abril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola de 1978 determina al seu article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament intern i, en l’article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s’interpretaran d’acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria.
La pregunta del referèndum i la data en què se celebrarà es va avançar el 9 de juny de 2017 en un acte solemne al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat però la Llei en el seu article 4 defineix la pregunta i la conseqüències d’un resultat afirmatiu o negatiu sense establir topall mínim de participació per evitar el boicot d’una de les dues parts (s’entén, l’unionisme que li va bé l’status quo):
Article 4.
- Es convoca la ciutadania de Catalunya a decidir el futur polític de Catalunya mitjançant la celebració del referèndum en els termes que es detallen.
- La pregunta que es formularà en el referèndum serà:
“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”- El resultat del referèndum tindrà caràcter vinculant.
- Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya. A tal efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.
- Si el recompte dels vots vàlidament emesos dóna com a resultat que n’hi ha més de negatius que d’afirmatius, implicarà la convocatòria immediata d’unes eleccions autonòmiques.
El referèndum seria el pròxim d’1 d’octubre de 2017, no al setembre, i la Llei s’hauria d’aprovar a finals d’agost o principis de setembre.
Article 9.
- El referèndum se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre de 2017, d’acord amb el Decret de Convocatòria que se signarà amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
- El Govern també dictarà el Decret de Normes Complementàries que regularà, com a mínim, el model oficial de paperetes de votació; el model oficial de sobre de votació; de les actes i la resta de material oficial a utilitzar en la celebració del referèndum d’autodeterminació; les modalitats i procediments de votació; el dia d’inici i la durada de la campanya electoral; l’administració electoral responsable; la dotació de recursos humans i materials necessaris; el procediment d’acreditació de la condició d’organització interessada, i les condicions i garanties, si és el cas, del vot per correu, així com la resta de normes que siguin necessàries.
Finalment, durant la tarda del dia 6 de setembre de 2017 es aprovar la Llei del Referèndum d’Autodeterminació amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, mentre que CSQP es va abstenir (Podem i EUiA estava més inclinat a votar a favor mentre que ICV era més partidari del vot en contra de la llei). Germà Gordó (Nova Convergència) també va votar a favor, mentre la resta de diputats es van absentar de la votació. Es va publicar al DOGC aquell mateix dia, i, al dia següent, es van publicar dos decrets que regularien la convocatòria del referèndum.
Dos dies després, abans de la una de la matinada, es va aprovar al Parlament de Catalunya, la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República amb els vots a favor de la Junts pel Sí, la CUP i Germà Gordó (Nova Convergència), mentre CSQP va votar en contra. La resta de diputats es van absentar.
Res va ser en pau, doncs la Guàrdia Civil en l’operació Anubis el 20 de setembre va fer registres en diversos departaments de la Generalitat i va detenir a 14 persones. A més a més, durant la jornada de votació, l’1 d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional van actuar de manera desproporcionada, intentant accedir als col·legis electorals per la força, amb un saldo total de vora 900 ferits a Catalunya. Per altra banda, els Mossos d’Esquadra paradoxalment van clausurar més col·legis però de manera tranquil·la.
El 6 d’octubre de 2017 es van publicar els resultats definitius del referèndum, amb un 43% de participació, va guanyar el Sí amb un 90,18% de vots, mentre el No va obtenir un 7,83% de vots. A Viladecans, amb un 24,2% de participació, el Sí va guanyar amb un 79,15% i el No es va quedar en el 17,74%.
Es va anunciar que el 9 d’octubre de 2017 es declararia la independència unilateralment. El Tribunal Constitucional es va avançar i el 5 d’octubre va suspendre el ple en base només a un anunci no oficial, davant d’això, els diputats de Junts pel Sí, la CUP, Podem i EUiA van denunciar la decisió al Tribunal Europeu de Drets Humans per haver transgredit el dret de reunió.
El 10 d’octubre de 2017 a les 19 hores va comparèixer el President per fer un discurs ambigu on acceptava el mandat del resultat del referèndum però proposava al Parlament suspendre la declaració d’independència, la qual cosa va sorprendre negativament als assistents de la concentració a l’Avinguda de Lluís Companys (el Parc de la Ciutadella va romandre tancat pels Mossos d’Esquadra). Es demanava diàleg, de forma estratègica, abans de prendre decisions unilaterals, com havia demanat de manera quasi desesperada al matí en Donald Dusk. De tota manera, a les 10 de la nit, els 72 diputats independentistes van signar la declaració de independència.
El text de la declaració de independència és el següent:
Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món.
La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana.
La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història. Durant segles, Catalunya s’ha dotat i ha gaudit d’institucions pròpies que han exercit l’autogovern amb plenitud, amb la Generalitat com a màxima expressió dels drets històrics de Catalunya. El parlamentarisme ha estat, durant els períodes de llibertat, la columna sobre la qual s’han sustentat aquestes institucions, s’ha canalitzat a través de les Corts Catalanes i ha cristal·litzat en les Constitucions de Catalunya.
Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península ibèrica.
Des de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, la política catalana ha tingut un paper clau amb una actitud exemplar, lleial i democràtica envers Espanya, i amb un profund sentit d’Estat.
L’estat espanyol ha respost a aquesta lleialtat amb la denegació del reconeixement de Catalunya com a nació; i ha concedit una autonomia limitada, més administrativa que política i en procés de recentralització; un tractament econòmic profundament injust i una discriminació lingüística i cultural.
L’Estatut d’Autonomia, aprovat pel Parlament i el Congrés, i referendat per la ciutadania catalana, havia de ser el nou marc estable i durador de relació bilateral entre Catalunya i Espanya. Però va ser un acord polític trencat per la sentència del Tribunal Constitucional i que fa emergir noves reclamacions ciutadanes.
Recollint les demandes d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya, el Parlament, el Govern i la societat civil han demanat repetidament acordar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
Davant la constatació que les institucions de l’Estat han rebutjat tota negociació, han violentat el principi de democràcia i autonomia, i han ignorat els mecanismes legals disponibles a la Constitució, la Generalitat de Catalunya ha convocat un referèndum per a l’exercici del dret a l’autodeterminació reconegut en el dret internacional.
L’organització i celebració del referèndum ha comportat la suspensió de l’autogovern de Catalunya i l’aplicació de facto de l’estat d’excepció.
La brutal operació policial de caire i estil militar orquestrada per l’estat espanyol contra ciutadans catalans ha vulnerat, en moltes i repetides ocasions, les seves llibertats civils i polítiques i els principis dels Drets Humans, i ha contravingut els acords internacionals signats i ratificats per l’Estat espanyol.
Milers de persones, entre les quals hi ha centenars de càrrecs electes i institucionals i professionals vinculats al sector de la comunicació, l’administració i la societat civil, han estat investigades, detingudes, querellades, interrogades i amenaçades amb dures penes de presó.
Les institucions espanyoles, que haurien de romandre neutrals, protegir els drets fonamentals i arbitrar davant del conflicte polític, han esdevingut part i instrument d’aquests atacs i han deixat indefensa la ciutadania de Catalunya.
Malgrat la violència i la repressió per intentar impedir la celebració d’un procés democràtic i pacífic, els ciutadans de Catalunya han votat majoritàriament a favor de la constitució de la República catalana.
La constitució de la República catalana es fonamenta en la necessitat de protegir la llibertat, la seguretat i la convivència de tots els ciutadans de Catalunya i d’avançar cap a un Estat de dret i una democràcia de més qualitat, i respon a l’impediment per part de l’estat espanyol de fer efectiu el dret a l’autodeterminació dels pobles.
El poble de Catalunya és amant del dret, i el respecte a la llei és i serà una de les pedres angulars de la República. L’estat català acatarà i farà complir legalment totes les disposicions que conformen aquesta declaració i garanteix que la seguretat jurídica i el manteniment dels acords subscrits formarà part de l’esperit fundacional de la República catalana.
La constitució de la República és una mà estesa al diàleg. Fent honor a la tradició catalana del pacte, mantenim el nostre compromís amb l’acord com a forma de resoldre els conflictes polítics. Alhora, reafirmem la nostra fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles del món i, en especial, amb aquells amb qui compartim llengua i cultura i la regió euromediterrània en defensa de les llibertats individuals i col·lectives.
La República catalana és una oportunitat per corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir un a societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària.
En virtut de tot el que s’acaba d’exposar, nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,
CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.
DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.
AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.
POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.
INSTEM a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.
MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.
APEL·LEM als Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.
INSTEM al Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.
FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.
La resposta de l’executiu espanyol no es va fer esperar, l’11 d’octubre, va activar l’article 155. Després de dos intercanvis de cartes entre els dos presidents, el dilluns 16 i el dijous 19, el dissabte 21 en un consell de Ministres extraordinari es va decidir fer cessar el president de la Generalitat i tots els membres del Govern, a més a més de prendre el control dels Mossos i els mitjans de comunicació públics com TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies. Les mesures entrarien en vigor després de la votació al Senat que està prevista pel divendres 27 d’octubre, tanmateix entraria en conflicte amb la declaració d’independència de Catalunya està previst votar-la en el mateix moment.
Resum de dates clau:
- 6 d’octubre de 2016: es planteja la celebració d’un referèndum vinculant d’independència, com a molt tard, al setembre de 2017
- 9 de juny de 2017: es fa publica la data i la pregunta del referèndum d’autodeterminació
- 4 de juliol de 2017: publicació de l’esborrany de la Llei del Referèndum
- 28 d’agost de 2017: publicació de l’esborrany de la Llei de Transitorietat
- 6 de setembre de 2017: aprovació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació
- 8 de setembre de 2017: aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República
- 20 de setembre de 2017: operació Anubis, detenció provisional de 14 persones
- 1 d’octubre de 2017, celebració del referèndum d’Autodeterminació, 893 ferits.
- 6 d’octubre de 2017, resultats definitius del referèndum, 91% Sí, 8% No.
- 10 d’octubre de 2017, 22 hores, signatura de la declaració de independència de Catalunya
- 16 d’octubre de 2017: empresonament de Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) i Jordi Sánchez (ANC)
- 21 d’octubre de 2017: consell de Ministres extraordinari per aprovar les mesures de l’article 155
- 27 d’octubre de 2017: votació de l’acord sobre l’article 155 al Senat. Aprovació de la declaració de independència de Catalunya.
Bàndols en el conflicte civil (Crisi constitucional d’Espanya de 2017):
Bàndol catalanista
Independentistes:
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Moviment d’Esquerres
- Partit Demòcrata Europeu de Catalunya
- Demòcrates de Catalunya
- Candidatures d’Unitat Popular
- Nova Convergència (Germà Gordó)
- Solidaritat per la Independència
Entitats:
- Òmnium Cultural
- Assemblea Nacional Catalana
- Plataforma per la Llengua,…
No independentistes:
- Podem Catalunya
- Esquerra Unida i Alternativa
- Pirates de Catalunya
Bàndol espanyolista
Unionisme possibilista:
- Partit dels Socialistes de Catalunya
- Iniciativa per Catalunya-Verds
Unionisme regressiu:
- Ciutadans
- Partit Popular Català
- Recortes Cero (Unificación Comunista de España) (és un partit titella)
Entitats:
- Societat Civil Catalana
Juan Jerez T. 