El retorn d’iCat a la FM mentre la ràdio digital no avança

La bona noticia és que el passat 6 de setembre de 2017 es van reprendre les emissions regulars de l’emissora que abans es feia anomenar iCat fm, encara que les emissions en proves van començar a principis d’agost, i es va decidir no recuperar el nom de l’anterior etapa i apostar per la marca iCat.

De tota manera, hem de tenir present que encara que la programació va deixar de tenir presència a la FM a partir de l’1 d’octubre de 2012, van seguir enceses les freqüències dels repetidors principals, emetent un to de 400 Hz, que representa un consum elèctric inútil i sense valor afegit.

Va ser denunciat al Parlament per ICV-EUiA, però la resposta que es va donar era que el cost de transmissió que es pagava era per a tot el paquet d’emissores de Catalunya Ràdio. Ometien que aquesta transmissió té un cost, i l’excusa que era per evitar que una emissora sense llicència ocupés alguna d’aquestes freqüències no sonava massa convincent, en tant, l’administració té el deure de clausurar una emissora que estigui interferint una emissora pública i amb llicència.

A l’octubre de *2012 es deixaven d’emetre per la freqüència d’iCat fm els continguts d’iCat fm, i aquesta diputada [Marta Ribas] va estar preguntant respecte del tema, i recordo, no?…, i he recuperat aquella nota de premsa en què vostès, al setembre de 2012, anunciaven un estalvi de 12,4 milions d’euros amb els canvis que feien de l’oferta de canals de ràdio i de televisió.

Jo els vaig preguntar en aquell moment què ens costaria seguir emetent un «pito», un senyal acústic, a la freqüència d’iCat fm, i em van dir que ens hauríem de seguir gastant 132.000 euros l’any per emetre aquest senyal acústic. Continuo…, hi he estat pensant tot aquest temps…, que, segurament, si els continguts es fan, i se’n fan de molt bons, per la xarxa, es podrien emetre amb aquest mateix cost, segurament –i ara si de cas li demano que m’ho aclareixi–, per aquella mateixa freqüència, i no tenir una freqüència simplement amb un senyal acústic.

A més a més, durant els últims mesos s’han anat posant en marxa repetidors d’FM per cobrir petites àrees: l’Estartit, Tornafort, etc. mentre el desplegament de la ràdio digital és nul, encara que això depèn de l’Estat.

També podem parlar del projecte de Decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre de Catalunya. Es va posar en consulta pública el 23 d’octubre de 2017. No resultava ambiciós en tant que desenvolupava la legislació espanyola, i no reservava espai a l’espectre per el tercer sector radiofònic. De moment, l’aprovació o no, resta a la espera de la formació d’un nou govern, ja que actualment hi ha governança directa des de l’executiu espanyol.

Mentre aquí, els pocs canvis que podem mencionar sobre la ràdio digital és el cessament de Radio Intereconomía al múltiplex MF1 a finals de novembre de l’any passat, així com l’aparició d’esRadio a principis de gener (substituint a El Mundo Radio al múltiplex MF1) que, per primera vegada, es podrà sentir a Barcelona.

La situació és diferent a altres països europeus, Noruega va culminar la seva apagada analògica d’FM el 13 de desembre de 2017, encara que les emissores locals i regionals poden seguir emetent fins al 2022. En quant a França, en un full de ruta que es va publicar a finals de desembre de l’any passat, s’escurça el calendari de desplegament de la ràdio digital i a finals del 2020 o principis del 2021 haurien de començar a emetre els múltiplexs de l’últim concurs de repartiment de llicències. Per la seva banda, Itàlia va aprovar una llei d’acompanyament dels pressupostos, on s’obligarà a incorporar a tots els receptors venuts al país a partir del 2020 la possibilitat de la recepció DAB+ i/o streaming per wi-fi.