Dividend digital (III) i reducció d’espai comunicatiu català

  • Malgrat que el govern del PSOE va presentar el seu pla del dividend (Plan marco de actuaciones para la liberación del dividendo digital). El PP va desestimar aquesta proposta ja que deien que el govern anterior havia destinat el diners de la subhasta de les freqüències de la banda 800 MHz per eixugar el deute, impossibilitant així mantenir tota la oferta que hi havia a partir de l’apagada analògica.
  • Mentrestant una empresa va denunciar uns 9 canals de la TDT privada al novembre de 2012, i, fins que no va emetre’s la sentència, el govern va estar expectant. La sentència obligant el cessament de les emissions es va dictaminar el 18 de desembre de 2013 forçant un termini fins el 6 de maig de 2014 en la qual van cessar les emissions.
  • En paral·lel, abans de les generals, Jorge Fernández Díaz ja apuntava les intencions del partit en quant a l’oferta de Televisió de Catalunya, “quatre canals són excessius, es podrien fer les mateixes coses amb dos i fins i tot amb un”.

El pla del govern socialista incloïa tots els múltiplex que s’estaven emetent des del 2010 ençà. És a dir, dos múltiplex per Televisió Espanyola, sis per les privades espanyoles (un per cada empresa concessionària) i dos múltiplexs autonòmics.

El govern resultant de les eleccions de 2011, va canviar el pla de tal forma, que s’expropiava un múltiplex a les comunitats autonòmiques i un múltiplex a les privades. Resultant en la següent distribució en el pla que es va aprovar a l’agost de 2012 al Consell de Ministres:

  • ME1 i ME2: Televisió Espanyola
  • ME3, ME4 i ME5: privades (canals SD)
  • ME6 i ME7: privades (canals HD)
  • MAUT.

La distribució de canals implicava un reducció de canals implícita, com si el govern “promogués” el que passaria dos anys després. Ja que el màxim de canals SD per múltiplex estava fixat en 6 canals. Per tant, per no entrar en contradicció, la oferta en definició estàndard s’havia de reduir dels 24 canals existents als 18 canals com a màxim. La oferta en alta definició seria de 6 canals privats (3 per múltiplex). Des de llavors ençà, el segon múltiplex autonòmic també estava condemnat a desaparèixer.

En quant a l’oferta de Televisió de Catalunya, es comentava des de la secció sindical que hi havia un pacte secret CiU – PP per tancar un canal SD i el segon múltiplex. El 30 de septembre de 2012 va tancar el canal 3xl, i es va unir el canal Super 3 amb el canal 33. L’1 de novembre de 2012 va deixar d’emetre IB3 a Catalunya per la TDT. Reduint l’oferta en català.

La sentència del Tribunal Suprem de 2013 va obligar al cessament de 9 canals: 2 a Veo, Net i laSexta. 1 a Antena 3, Telecinco i Cuatro.

Després d’uns quants retards, al gener de 2014 va dir que “aviat” portarien al Consell de Ministres el Plan Tècnic de TDT, al maig, que podria ser el 30 de maig o bé el 6 de juny…, al juny, va prometre que estaria llest en un mes…, a finals de juliol, que ho retardaven al septembre…, que és quan finalment quan es aprovar apurant del tot els terminis ja que els canals 61-69 haurien d’estar lliures el 1 de gener de 2015.

El nou pla que es va filtrar al juliol de 2014, tenia una nova distribució:

  • RGE1: Televisió Espanyola
  • RGE2: (2/3) Televisió Espanyola (1/3) canal HD (a concurs)
  • MPE1, MPE2, MPE3, (3/4) MPE4: canals privats
  • (1/4) MPE4: canal SD (a concurs) (es diu que podria guanyar 13tv)
  • MPE5: 3 canals HD (a concurs)
  • MAUT.

Una vegada confirmada la desaparició del segon múltiplex, al juliol de 2014 es va posar en marxa en una portadora des de Collserola al canal 22. Una portadora que mai ha portat continguts i podria haver sigut el canal utilitzat a la provincia de Barcelona per l’antic múltiplex que venia emetent al 61, si el lloguer a Godó no s’hagués produït.

El lloguer a Godó, que es va fer públic a finals de desembre, a pocs dies per cap d’any, ha comportat una reducció de l’ample de banda disponible per a Televisió de Catalunya, des de, aproximadament, 40 Mbps (dos múltiplex) a 28 Mbps, 20 Mbps + 8 Mbps (lloguer), i una reducció de costos, de 2,8 M € a 1,9 M € anuals pel manteniment de les emissions de TV3HD. El lloguer podria discutible a nivell legal, ja que s’està llogant més de la meitat de la capacitat del múltiplex d’EDC (8 Mbps [TV3HD] + 4 Mbps [Barça TV] > 10 Mbps), incompatible amb la Llei General Audiovisual. A més, impossibilita la reciprocitat amb les Illes Balears o el País Valencià. L’arrendament té una duració màxima de 4 anys, després del qual es podria re-establir el segon múltiplex.

El segon múltiplex va desaparèixer aquest matí. A la província de Barcelona, el canal 44 va començar a emetre els mateixos continguts que el 61 (primer múltiplex). El 61 s’ha apagat aquesta mateixa nit a Collserola.

A les Illes Balears, la desaparició del segon múltiplex va afectar de forma que estaven en perill els canals de Televisió de Catalunya, almenys una gran part de l’oferta que es venia gaudint des de febrer de 2010. El 6 d’octubre de 2014, es va moure el 3/24 al múltiplex que té data de caducitat, i el 25, el Super3/33. Aquests canals seguiran emetent fins el 31 de març de 2015. Només restarà activa la versió mutilada de TV3, TV3CAT, pel múltiplex 26.

Andalusia va tirar pel dret i va presentar un recurs contenciós administratiu per defensar la titularitat del segon múltiplex. En el seu cas, 3/4 del primer múltiplex són per Canal Sur, 1/4 del primer múltiplex fou adjudicat a Vocento, i es van adjudicar dos canals del segon múltiplex a empreses privades. El canal BOM va deixar d’emetre a principis d’octubre de 2014 davant de la incertesa de la continuïtat del segon múltiplex, i al no poder traslladar-se al primer múltiplex. A Catalunya, al desembre, va ser substituït per TV3 HD.

En quant als canals locals, segons el nou Pla Tècnic de Televisió Digital Terrestre, el múltiplex del Baix Llobregat (TL03B) havia de passar del canal 36 (actual) al canal 53. Van anar passant els mesos… i el múltiplex segueix al canal 36 a data d’avui.

La transició deguda al dividend digital ha sigut caracteritzada per una incertesa en tot moment: no quedava clar que passaria amb el segon múltiplex a Catalunya, si continuarien pel canal 22, o bé buscarien una altra fórmula. Tampoc quedava clar que passava amb els canals locals del Baix Llobregat, si passaven al 53 el dia de cap d’any, o bé romanien al canal 36, incomplint el Reial Decret. La qual cosa podia perjudicar a qui tenia antena col·lectiva, ja que fins a últim moment no se sabia quins canals s’havien d’amplificar per gaudir de tota la oferta. A més d’una pèrdua de canals a l’oferta estatal privada, i una alta compressió del canals d’Atresmedia (MPE2) i Mediaset (MPE3): 2 canals HD i 4 canals SD en un múltiplex de ~20 Mbps.

Per acabar-ho d’adobar, a pocs dies per cap d’any, es fa més grossa, es retarda el apagament dels canals alts fins a finals de març de 2015, incomplint els terminis de la Unió Europea i essent la rialleta de la resta de països.

Canals definitius a Collserola:
  • 22 – Portadora (futurible Televisió de Catalunya)
  • 23 – MPE5
  • 24 – TL06B (dir. Maresme)
  • 26 – TL01B (dir. Barcelonès)
  • 27 – MPE2
  • 29 – MPE4
  • 31 – RGE1
  • 33 – EDC
  • 34 – MPE3
  • 36 – TL03B (dir. Baix Llobregat)
  • 39 – TL07B (dir. Vallès Occidental)
  • 40 – TL02B (dir. Vallès Oriental)
  • 41 – RGE2
  • 44 – MAUT
  • 45 – TL12B (dir. Vallès Occidental)
  • 47 – MPE1
  • 48 – TL10B (dir. Barcelonès)
Publicat dins de General | Deixa un comentari

La pista forestal de Begues a Torrelles es vol convertir a carretera

El passat 7 de març de 2011, va començar la pavimentació d’aquesta ruta entre Begues i Torrelles. Considero que és una millora en la mobilitat de la zona, però, en canvi, no veig amb bons ulls que es transformi en carretera local ja que això li faria perdre l’encant que té ara mateix i augmentaria el trànsit de vehicles per la zona natural.

pista072008.png

Captura de Google Street View al juliol de 2008.
pista042014.png
Foto feta a l’abril de 2014.
 
Notícies sobre el tema:
No només es tracta de l’asfaltat al 2011, doncs hi ha un projecte de transformació a carretera del camí de Begues a Torrelles, promogut per la Diputació de Barcelona que es va redactar un any després. Es pretén eixamplar-la de tal forma que la calçada ocupi de 6 a 7 metres i el voral, un metre. A part de la construcció de la variant de Torrelles d’un quilòmetre de longitud.
 
Actualment la pista de Begues a Torrelles té una amplada de 4,5 a 5,5 metres.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Independencia de Catalunya en las telecomunicaciones

La obtención de la independencia sería un proceso complejo, no tan fácil como un divorcio común. Y más, cuando sólo por un Estatuto, ya nos amenazaron determinados militares. No me quiero imaginar si el proceso de independencia va en serio, cosa que parece que desde Madrid no se ve.

En principio, se ganaría en nivel de vida y nos libraríamos de las imposiciones de Madrid. En todo caso, el movimiento independentista ha ido creciendo al ver que el Gobierno español no respeta las aspiraciones de Cataluña, y gracias, de rebote, a la sentencia del Tribunal Constitucional que marca un techo no superable ya alcanzado.

No se respeta Cataluña como nación dentro del Reino de España, tampoco se admite la oficialidad plena del catalán, la lengua propia de Cataluña, es decir, el derecho y el deber de conocer el idioma, ni se aceptan las selecciones deportivas catalanas, cuando la selección española esté en la misma competición oficial. Tenemos una financiación injusta para Cataluña que no cumple ni tan siquiera las disposiciones del Estatut rebajado, sumándole los reiterados incumplimientos y deudas del Estado. Se promueven denominaciones impropias para el catalán (p.ej. LAPAO) desde otros lugares del Estado. Se ataca el modelo de éxito de la inmersión lingüística. Se ponen trabas a la recepción de los canales catalanes en todo el territorio de habla catalana.Y, por si fuera poco, los dos principales partidos del Estado llevaban años intentando marginar el corredor mediterráneo, o como mínimo convertirlo en secundario en los planes de infraestructuras de la UE. Ah… se me olvidaba, algunos también quieren recuperar el delito de referéndum.

Para ver las consecuencias simplemente hay que mirar como le fue a países que se independizaron hace poco en Europa, o si alguno lo hace en el futuro próximo (Escocia o Flandes).

Ahora analizaré cómo quedaría la oferta estatal de radio y televisión, y qué pasaría con las compañías de telefonía y ISP que operan en toda en España (y, por lo tanto, en Cataluña).

Radio:

En el caso de la AM, quedarían fuera las emisoras de RNE, Radio 1 y Radio 5, y deberían pasar a manos de la Generalitat. Por lo que podrían pasar a emitir Catalunya Ràdio y Catalunya Informació, respectivamente. O bien, dejar de emitir.

Paralelismo: después del desmembramiento de la URSS en 1991, la principal emisora pública “All-Union First Programme” fue sustituida por las emisoras públicas de los nuevos estados independientes. Otro caso, en Guinea Ecuatorial, Radio Nacional de Guinea Ecuatorial, pasó de RNE a propiedad del gobierno ecuatoguineano.

Y con las privadas, bien de AM o FM, seguramente, los titulares de las licencias se tendrían que domiciliar en Cataluña, si las empresas son de Madrid. Probablemente los programas actuales se mantendrían, pero dirigidos desde Barcelona.

Paralelismo: la privada Europa Plus continúa emitiendo en las nuevas repúblicas ex-soviéticas (Lituania, Ucraina, Bielorusia, etc.). Caso de Crimea: la versiones ucranianas fueron sustituidas por las homólogas rusas (tanto las señales públicas como privadas).

Y en la radio digital, habría que ver qué sucede con los múltiplex FU-E, MF-I y MF-II. El múltiplex FU-E está más que cantado que desaparecería, porque si se utilizase el bloque 11B, no podría emitir en comarcas limítrofes a España, pues se causarían interferencias mutuas. Otra cosa es saber qué sucedería con MF-I y MF-II, si se volvería a hacer un concurso en Cataluña de los programas, o bien, la licencia iría a parar a las filiales catalanas de los grupos de comunicación. Y aun quedarían dos huecos de RNE en el MF-I, que pasarían a manos de la Generalitat. Habría que ver qué política tiene el Gobierno catalán respecto a la radio digital, es decir, si se continuará ofreciendo ese servicio sólo a Barcelona, y con la oferta actual (inverosímil), o bien, si alguien mueve ficha, y se planea un relanzamiento serio de la radio digital al estilo alemán, o bien, siendo pesimista, que en Cataluña no haya emisiones digitales.

Paralelismo: ciertamente, no hay, porque ningún país con emisiones DAB se ha independizado. Croacia se separó en 1991, pero comenzó sus emisiones en 1997, y la conferencia que repartió frecuencias coordinadas internacionalmente se hizo en 1995 reconociendo los nuevos estados.

Televisión:

Lo mismo que con la radio, ¿qué pasaría con TVE? La titularidad del múltiplex pasaría a la Generalitat. ¿Y la oferta privada: Telecinco, Atresmedia, etc.? De rebote, afectaría a Andorra porque, claro, allí se están emitiendo radios y televisiones internacionales de Francia y España. Lo mismo podría suceder en la Cataluña independiente, que sigan emitiendo con normalidad, bien a través de concurso o “trasladando” la licencia actual. Lo que está claro es que Intereconomía o 13TV (con un discurso ferozmente anticatalanista), al igual que no está incluida en la oferta andorrana, no creo que se siga admitiendo aquí. Seguramente se exigiría a las privadas españolas, que se produzcan más contenidos aquí, generando más puestos de trabajo en nuestro país.

Internet:

Nuevo dominio para el nuevo estado, que podría ser el .ct. Aunque se podría ser utilizando el .cat. Se crearían filiales catalanas de los ISP españoles actuales con domicilio social en Barcelona.

Reciprocidad:

Más allá de todo esto, Cataluña tendría la capacidad, cosa que ahora no tiene, de poder negociar tú a tú con Francia y España. Es decir, incluso se habla de tú me dejas emitir en el resto de territorio catalanoparlante, yo te dejo emitir la señal de TVE. La emisión de TV3 estaría en peligro en las Baleares, por ejemplo, ya que el gobierno español quiere expropiar el segundo múltiplex autonómico, así entonces Cataluña podría negociar. También está en peligro TV3 HD en Cataluña.

En resumen, la independencia, en el día a día no nos reportaría muchos cambios, eso sí, la Generalitat tendría libertad y autonomía total. A parte, de ganar en términos económicos. La contrapartida es que es proceso muy complejo que tiraría para atrás a cualquiera, ya que aquí sólo hemos tocado telecomunicaciones pero hay muchos más ámbitos en la vida cotidiana.

Por último, también es bastante recomendable leerse los informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, y el libro blanco de Escocia “Scoland’s future“.

Publicat dins de General | 1 comentari

Tancament de RTVV (Nou Televisió i Nou Ràdio)

El divendres va ser un dia trist per a nosaltres, doncs es va posar fi a 24 anys de història de Canal 9.

tancament canal916

Ara repassarem les causes, i el què ha anat succeint amb el temps fins arribar al tancament definitiu el 29 de novembre de 2013 a les 12:19.

Al meu parer, el primers indicis del declivi de Canal 9 els veiem en els rècords negatius d’audiència que començà a tenir el canal durant l’estiu de 2010, just després de l’apagada analògica, i la multiplicació de l’oferta televisiva. Això, i l’acumulació de deute durant una època de bonança per la mala gestió del PP que va portar a l’Ens a una crisi, per exemple, l’aposta pels drets de la Fórmula 1 malgrat tenir una escassa audiència que no compensava el cost dels drets de l’esdeveniment.

1459004_10201512058098276_170692436_n

Sumat a la manipulació i censura als seus informatius (ràdio i televisió), i la marginació de Nou Dos, passant a emetre només en digital, donant prioritat al canal de notícies, doncs el senyal analògic de Nou Dos restà substituït 30 de març de 2009 per Nou 24.

Al 2010, van aparèixer diversos titulars a la premsa sobre la greu situació econòmica i la nefasta gestió en la què estava immers l’Ens:

La solució que el PP va posar en marxa va ser aplicar un ERO àmpliament criticat, deixant al carrer 1198 treballadors de la casa. Aquest ERO només va ser aprovat pels representants del PP la matinada del 22 d’agost de 2012.

tancament canal917

Paral·lelament a l’execució de l’ERO, es va fer un canvi d’imatge, que es va a donar a conèixer i va aparèixer a les pantalles el 9 de octubre de 2013 , i no només un canvi d’imatge, també una tímida obertura als informatius i la aposta por la música en valencià (també a Sí Ràdio, mesos enrere).

La justícia va tombar l’ERO el 5 de novembre de 2013, i els esdeveniments es van succeir. El Consell va emetre un comunicat en el qual es parla de tancar RTVV. Des de llavors la línia ideològica de l’Ens va passar a ser propera a la de les forces de l’oposició, d’aquí vénen les imatges que il·lustren aquesta entrada al bloc, per primera vegada van entrar a RTVV persones a les quals se’ls havia denegat l’entrada abans, com el representant de l’Escola Valenciana, o la portaveu de l’Associació de Víctimes de Metro de 3 juliol.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 7 de novembre de 2013 un text en defensa de RTVV, amb els vots a favor de tots el grups parlamentaris excepte C’s (que es va abstenir) i el PP que, com era previsible, va votar en contra.

5. Lamentar la decisió del Govern de la Generalitat Valenciana de tancar la radiotelevisió pública valenciana (RTVV) i:
a. Denunciar les conseqüències que pot comportar aquest tancament per a la presència català en l’oferta comunicativa al País Valencià així com el greu cost laboral de deixar al carrer els 1.700 treballadors i treballadores d’aquests mitjans de comunicació públics.
b. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a buscar noves fórmules per a garantir que els mitjans de la CCMA es puguin veure i escoltar al País Valencià, donat que l’acord de reciprocitat signat pels governs català i valencià el maig de 2013 ja no serà viable.

La decisió definitiva del PP fou tancar l’Ens, i així doncs el 8 de novembre va presentar una proposició de llei per fer efectiva la supressió de RTVV, i va rebutjar el 26 de novembre el pla de viabilitat presentat pel comitè d’empresa un dia abans. La proposició va ser aprovada el dia 27 amb els vots del PP, i els vots en contra de tota la oposició. Va publicar-se al DOGCV el mateix dia, i va entrar en vigor l’endemà. L’endemà el Consell es va reunir en secret per aprovar un acord que posava en pràctica el cessament de les emissions i un altre que nomenava la Comissió de Liquidació, es va publicar a les 21:42 del dia 28.

Tot continuà en la normalitat, fins que a través de les xarxes socials es difondre la notícia del silenci de Nou Ràdio a les 00:00 del dia 29. Tècnicament, des d’Abertis haurien desconnectat l’àudio de l’emissora, encara que el senyal seguiria funcionant en estèreo i amb RDS.

Després arribaria el torn de Nou Televisió, que va començar un programa especial a partir de les 0 de la nit. Els treballadors van taponar l’accés al Control Central per impedir el tancament de la televisió, que es fa intentar a les 2:39 de la matinada, per part de Paco “Telefunken” Signes i uns policies que l’acompanyaven.

tancament canal911

A les tres de la matinada es van començar a enviar correus electrònics -escrits en castellà, com totes les comunicacions de la direcció- als treballadors de RTVV donant-li un permís retribuït.

tancament canal914

Sobre les deu del matí, Paco Signes va renunciar a tancar la televisió i va marxar a casa amb el cotxe de la policia. Tot i així, un jutge va entrar sobre les dotze del matí, i a les 12:19 un operari va desconnectar l’electricitat de part del centre de producció. Quedant interrompuda la transmissió del múltiplex dels estudis a la xarxa de repetidors, i afectant de retruc als canals privats autonòmics. El segon múltiplex autonòmic va deixar d’emetre definitivament durant el dia.

Sí Ràdio continuà emetent, ja que disposa d’una xarxa pròpia de repetidors, i durant unes hores va emetre Ràdio Nou, fins que finalment van ordenar el desallotjament, i el silenci de l’emissora, que es va produir definitivament a les 16:36.

Aquest vídeo resumeix molt bé la història del tancament de la ràdio televisió pública valenciana.

I també aquest article: Operación Telefunken, así se cerró RTVV. El Consell diseñó una operación relámpago y se topó con una batalla legal de 18 horas emitida en directo que culminó con la policía dentro de RTVV y el corte abrupto de la emisión.

Val a dir que des de que es va anunciar el tancament a principis de mes fins el dia del tancament Nou Televisió va gaudir d’unes bones xifres d’audiència.

I ara què? Doncs la veritat és què la situació és força trista, doncs no hi ha CAP canal de televisió que emeti en català (ni local -almenys a la ciutat de València- ni autonòmic), i a la ràdio, només mitja hora diària durant la desconnexió de RNE, i el senyal de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, que segueixen emetent a la FM, a més, d’algunes emissores locals. La alternativa autonòmica privada consisteix en una graella formada majoritàriament en televenda, tarot i pornografia softcore per les nits i un programa diari de dues hores íntegrament en castellà.

Entenc que el País Valencià no es pot quedar sense ràdio televisió pública, i si es materialitza el què diuen les enquestes es probable que guanyin les forces de l’esquerra i pugui reobrir l’Ens amb una nova mentalitat, que estava inclosa als programes electorals del 2011 però no va rebre el suport electoral dels valencians: més programació en valencià (doblatge de sèries i pel·lícules al valencià), independència i pluralitat. Promoció de bandes de música i grups musicals valencians. Nomenament del Consell i el President/Director General per les Corts amb una majoria de 2/3. Que les seves finances siguin sostenibles.

A més de fer possible la reciprocitat amb les Illes Balears i amb una Catalunya qui sap si ja independent…

Publicat dins de Entreteniment, Noticias y política | Deixa un comentari

Las posibilidades del chip RTL2832U

Hace un tiempo me compré un receptor USB de TDT para PC, y la verdad es que se pueden hacer muchas cosas con él, se descubrió que se puede utilizar como una radio definida por software (SDR) de bajo coste (13€). Oficialmente puede recibir la TDT (DVB-T) y la radio digital (DAB/DAB+), aunque por SDR, se pueden sintonizar las emisoras comerciales de FM (64 MHz – 108 MHz) -realmente no es demasiado sensible, y muchas emisoras se escuchan de pena sin una antena decente-, la banda aérea, radioaficionados en bandas altas, la telefonía GSM (2G) y LTE (4G), y por si fuera poco, se puede utilizar como receptor GPS con una precisión de hasta 200m.

En uso normal, es simplemente un sintonizador DVB-T. Se pueden ver los múltiplex con VLC Media Player, o con cualquier otro programa. E incluso se pueden utilizar programas auxiliares para profundizar más, y descodificar determinados servicios de la TDT.

El descubrimiento vino en marzo de 2010 cuando Eric Fly estuvo capturando los paquetes USB del software de Windows en modo FM y DAB con la esperanza de sacar un equivalente para Linux. Después en grupos de noticias y chats, surgió la posible potencialidad SDR del dispositivo, por lo tanto, fue descubierta la gallina de los huevos de oro, y, a partir de ahí, fue desarrollándose software, o adaptándose el existente (sobretodo para el USRP), para aprovechar la posibilidad de sintonizar entre 50Mhz y 2200 MHz, logro fruto de Realtek y Osmocom que trabajaron independientemente pero en 2012 se encontraron para traer RTLSDR a la escena.

Algunos de los programas que utilizan el módulo rtl-sdr para ofrecer su funcionalidad son:

Gqrx

Es un programa escrito en C++ y Qt que nos permite sintonizar la FM, la banda aérea (AM) y radioaficionados.

En la imagen, el tono de Abertis en la antigua frecuencia de iCat fm (92,5 MHz).

http://sourceforge.net/projects/gqrx/

SDR#

Similar a Gqrx, con la diferencia de que es un programa escrito en C# y el rendimiento no es demasiado bueno en Linux. Eso sí, nos muestra por pantalla el RDS (PS y RT) de la emisora en cuestión. Su hermano es ADSB#, destinado a recibir los mensajes ADS-B de las aeronaves.

http://sdrsharp.com/

Kalibrate

Es un programa de línea de comandos que nos permite ver la frecuencia de transmisión de las bases de telefonía móvil más cercanas, indicándonos la frecuencia y la potencia recibida.

https://github.com/steve-m/kalibrate-rtl

Gr-air-modes

Un script en Python que nos permite descodificar las señales ADS-B y ver los aviones en un radar con información útil, coordenadas, velocidad, altura, código de vuelo,… con el programa escrito en C# VirtualRadar.

https://www.cgran.org/wiki/gr-air-modes

Dump1090

Es una aplicación que realiza lo mismo que la anterior, la diferencia está en que tiene corrección de errores, trae su propio servidor HTTP y no es necesario el uso de VirtualRadar.

https://github.com/antirez/dump1090

Simple_fm_rcv

Es un script Python que nos permite sintonizar emisoras de FM, el valor añadido que tiene es que dispone de varios gráficos que nos aportan información sobre la señal recibida.

https://www.cgran.org/browser/projects/simple_fm_rcv/trunk

RTL SDR Scanner

Es un script en Python que nos permite generar imágenes del espectro en una banda determinada.

Por ejemplo, FM (banda II):

DAB (banda III):

De izquierda a derecha: 8A (MF2), 10A (MF1) y 11B (FU-E).

Y TDT (banda IV y V):

Canales: 26-27, 31, 33-34, 36, 44, 47-48-49*, 57*, 61, 64, 67-68-69.

https://github.com/EarToEarOak/RTLSDR-Scanner

SDR-J

Se trata de dos programas escritos en C++ y Qt, uno para recibir la señal DAB o DAB+, el único software libre que permite esto, y otro para FM. Los resultados no son muy satisfactorios, el caso del DAB hay que jugar con la ganancia y curiosamente mover el deslizante para ampliar o reducir el zoom a la constelación, para encontrar el punto justo donde se empieza a descodificar sin problemas.

En la FM hay que cambiar el decodificador estéreo (elegir el 3), y aplicar un de-énfasis de 75uS. Aun así, se cuela alguna impureza en el sonido, y falla, cuando no debería suceder, la codificación del RDS aun con buena señal, excepto cuando la emisora está en silencio.

http://www.sdr-j.tk/index.html

rtltcpaccess

La otra alternativa, más estable, para escuchar las emisoras DAB en Linux y en Mac OS X. Es a través de este proyecto que reemplaza la biblioteca RTL283XACCESS.dll por una que se conecta a un servidor rtl_tcp y transmite las muestras desde allá. El script se encarga de instalar el programa Noxon DAB Player en Wine, reemplaza la biblioteca, y borra el programa de actualización ya que se da el caso de que podría usar el 100% de la CPU sin motivo.

https://github.com/steve-m/rtltcpaccess

Por último, y aunque no los he podido probar:

LTE Cell Scanner / LTE Tracker, para rastrear bases LTE en los 800 MHz, y tal vez, los 1800 MHz.

http://www.eytavrnia.com/lte-tools

GNSS-SDR, programa hecho en nuestro país, se trata de un software receptor GPS y Galileo. Experimental, y con poca precisión en el caso de receptores baratos basados en RTL2832U.

Fuente: Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya Licencia: CC 3.0 BY

http://www.gnss-sdr.org/

Publicat dins de Entretenimiento, Informática e Internet | 43 comentaris

El canvi de discurs d’ERC

Les últimes declaracions d’Oriol Junqueras demanant un referèndum d’autodeterminació m’han fet recordar el gran error d’Esquerra Republicana de Catalunya, el Pacte del Tinell. Ja que quan ells governaven, poc -res, de fet- es va avançar cap a la independència. El temps demostraria que els seus projectes de país acabarien en el fracàs més absolut, excepte la lamentable entrevista del president de la Generalitat en funcions, Josep-Lluís Carod-Rovira i representants d’ETA a Perpinyà, amb la qual va aconseguir una treva d’ETA només a Catalunya.

Sembla que ara el partit aposti per la independència com a fita més propera, quan en el moment que tenien la clau de la governabilitat es van conformar amb un nou Estatut i nou finançament, llavors necessari. El què no tendria gens de justificació és el segon tripartit amb una persona al capdavant de la presidència de la Generalitat de Catalunya que va dir que “els drets històrics de Catalunya no existeixen”, d’allà va néixer Reagrupament de centre-esquerra i Solidaritat per la Independència formada per partits de tots colors.

Si retrocedim al desembre de 2003, Carod-Rovira ja donava pistes d’on anirien els trets:

Carod ha posat el següent exemple: “Han aparegut pintades davant de casa meva que deien CiU+ERC = Catalunya, doncs no anem bé, perquè vol dir que… si no votes ERC o CiU no ets de Catalunya? Els que voten socialista, Iniciativa o el PP no són de Catalunya?” Carod ha reconegut que si bé no li fa gaire “gràcia” que hi hagi gent que voti al PP, “el vot és lliure”. I amb això ha argumentat: “S’ha de superar aquesta idea que Catalunya és només d’uns quants. I si Catalunya és de tots, la pot governar la majoria que surti”.
324.cat

Entenc que era bastant il·lús aleshores, però escollis el partit que sigui, l’Estatut, el gran projecte de legislatura, havia de ser aprovat per una majoria de dos terços, així que PSC i CiU havien de posar-se d’acord per obligació, independentment de si estan al govern o l’oposició.

Un govern CiU i ERC donava il·lusió, almenys per al PNB, però qui sap si hagués sigut un maldecap per CiU, al igual que ho va ser per al PSC, i Pasqual Maragall, qui va sofrir tots els escàndols. De tota manera, generava més suport popular, i prova d’això eren les pintades reivindicatives, que també van aparèixer a Viladecans (CiU+ERC=CAT).

Puigcercós ha justificat aquesta decisió [el pròxim president de la Generalitat serà Pasqual Maragall] assenyalant: “La nostra via no és la basca; algú podria entendre una Catalunya a dues velocitats, una de nacionalista i una de no nacionalista, però nosaltres entenem que el positiu i important és que tots els partits catalans avancin cap a un nou Estatut i un nou model de finançament.”
324.cat

El nou Estatut va acabar essent retallat al Congrés de Diputats (“Lo cepillamos como un carpitero durante la Comisión” -Alfonso Guerra del PSOE), llavors ERC es posicionà en contra del nou Estatut, i va ser expulsada del govern de la Generalitat. Ja que aquell Estatut ja no estava a l’altura de les expectatives creades, i molt menys quan el va aniquilar el Tribunal Constitucional.

Al nou model de finançament li va acabar de donar suport ERC després d’uns mesos amb les negociacions aturades, per no ser expulsada del govern. Tot i que per a CiU, el model no complia ni amb el nou Estatut vigent.

Entretant ja hi havia corrents crítiques amb Esquerra:

El líder de Reagrupament és partidari que canviï l’actual panorama polític i aposta perquè a Catalunya “hi hagi clarament unionistes espanyols en un costat i independentistes en l’altre”. Segons el seu parer, “hem d’aconseguir que el debat sigui que els polítics ens diguin si són unionistes o independentistes. A mi m’importa molt poc quina ideologia tenen: perquè… fer gestions amb una perversa multinacional perquè fabriqui un cotxe que contamina molt, un tot terreny, això és de dretes o d’esquerres?”
Preguntat si aquestes idees no contribuiran a dividir encara més el catalanisme, Carretero sosté que “si demà al matí CiU i ERC es comprometen públicament davant el poble de Catalunya que el 2010 aniran junts per iniciar un procés de proclamació de l’Estat independent de Catalunya, ara mateix ens retirem i els donem suport”.
324.cat

L’entestament en el desplegament estatutari com a única línia d’acció política, i la creença que la presència en el govern per si mateixa (sense preparar cap alternativa efectiva a l’esgotament de la via autonomista) farà créixer el projecte independentista, han estat reiteradament desmentits pels resultats electorals. Les actituds adoptades demostren que el “no” propugnat en el referèndum de l’Estatut del 2006 no era una posició coherentment assumida per la direcció, i d’aquí es deriva la progressiva pèrdua de credibilitat entre l’electorat independentista.
Fa temps que vaig arribar a la convicció personal que la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessària per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l’Estat espanyol orientat a exercir el dret d’autodeterminació.
elpuntavui.cat

Després del nefastos resultats electorals del 2010, el partit va renovar-se. Carod-Rovira va caure al 2009 i va donar-se de baixa del partit al 2011, Joan Puigcercós va dimitir dies després de les eleccions, i Joan Ridao va ser rellevat al 2011. Els tres dirigents que “van aplaudir el pacte Carod-Puigcercós, coincideixen a equiparar la celebració de primàries per escollir candidat a la Generalitat amb una “catàstrofe” (Carod) o una “tonteria” (Ridao), alhora que rebutgen convocar un referèndum intern sobre el finançament”.

Ara veiem el canvi radical de discurs:

Si la Generalitat és intervinguda econòmicament per l’Estat els pròxims mesos el govern d’Artur Mas “hauria de tenir el coratge de convocar un referèndum d’autodeterminació o, si ho prefereix, unes eleccions anticipades, però constituents”
“Si, sota la seva responsabilitat, Artur Mas vol convocar unes eleccions anticipades, creiem que això no hauria de ser una fugida cap a davant, sinó que ha d’encarar l’arrel del problema, de manera que haurien de tenir, tant com sigui possible, el caràcter d’unes eleccions constituents”, ha assenyalat sobre aquesta opció. Al seu entendre, aquestes eleccions haurien de servir per “formar un Parlament que tingui com a voluntat explícita constituir un Estat i un país independent, i d’aprovar la Constitució de la nova República Catalana dins de la UE”.
“Un pas com aquest -argumenta Junqueras- s’hauria de fer sota el convenciment que aquesta és la millor medicina possible per curar la malaltia que ara ens afecta, que és que tinguem 800.000 aturats, i empreses i autònoms que tanquen cada dia”. “Per solucionar això -ha considerat- necessitem poder decidir el que fem amb els nostres impostos, i la millor garantia per fer això és disposar d’un Estat propi”
elpuntavui.cat

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha avisat al president de la Generalitat, Artur Mas, que la Diada d’aquest any serà un “clamor a favor de la independència de Catalunya i no es farà en clau de pacte fiscal”.
ERC ha insistit que si el Govern de Mariano Rajoy rebutja o ajorna la negociació sobre el nou finançament, la Generalitat ha d’emprendre de manera unilateral la creació d’una hisenda pròpia al marge de l’Estat.
europapress.cat

D’altra banda, el mateix està succeint a CiU, especialment a CDC (sector Oriol Pujol i Felip Puig en front a Artur Mas i Germà Gordó, més autonomistes), on cada vegada hi ha més veus independentistes:

El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, ha avisat el govern espanyol que, ‘o hi ha pacte fiscal, o comença la via cap a l’estat propi‘.
Si la resposta és no [al pacte fiscal], ‘Catalunya es trobarà legitimada per a obrir unes altres vies‘ que conduirien a un estat propi: ‘El debat del pacte fiscal, com ja va avisar el secretari general de CDC, Oriol Pujol, és l’última estació coneguda en les relaciones entre Catalunya i Espanya.
vilaweb.cat

En canvi, Democràcia Catalana, el partit de centre-dreta de Joan Laporta, escissió de SI, ha abandonat les tesis independentistes més radicals, i va donar suport al pacte fiscal, si bé, no es desdiu de la independència, però bé, parlar de Democràcia Catalana i el seu flirteig amb CiU ja seria tema per una altra entrada al bloc:

Per Laporta, les raons que han motivat Dcat a sumar-se a aquest consens es resumeixen en dues: “La primera és que tinc la convicció que quan el President de Catalunya ens demana que li fem costat en una qüestió de país tan important com aquesta, el nostre sentit d’estat ens ha de portar a fer tots els esforços per ser-hi. I celebro que així ho hagi fet la gran majoria catalanista d’aquesta cambra. Aquesta mateixa unitat és la que ens portarà cap a la independència. I la segona raó pel meu suport és que el concert econòmic no és un fi en si mateix, sinó un pas més cap al veritable objectiu que defensem a Democràcia Catalana: l’assoliment d’un Estat Català Independent en el si de la Unió Europea”
democraciacatalana.cat

Un pacte fiscal, en fi, la recaptació de tots els impostos a Catalunya, era una cosa que ja es reclamava al 2003 des de Convergència, no així l’autodeterminació.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El sueño no realizado: el Plan de Digitalización

Ha pasado el 10 de junio, y todo sigue igual. No hay emisoras DAB+, ni se emite con más potencia desde los dos repetidores que aun lo están haciendo. La noticia es la ausencia de acontecimientos.

Los radiodifusores se han pasado la normativa por el forro. Antes, el gobierno cambiaba la ley para aplazar plazos de cobertura, pero ahora ya directamente se incumple. El Gobierno les hizo el favor de relajar las obligaciones de cobertura, y las emisoras así han correspondido, no haciendo nada, bueno, sí, dejando de emitir desde más de una decena de repetidores.

Se establece un plazo de 1 año desde la aprobación del real decreto, en el cual deberá proporcionarse esta cobertura del 20% con tecnología DAB+, que deberá ser similar a la cobertura existente en FM (interiores, túneles, etc.), en aquellas zonas en las que se proporcione.

Teniendo en cuenta que el Real Decreto se aprobó por el Consejo de Ministros el 10 de junio de 2011, el plazo de un año acabó el pasado 10 de junio de 2012.
Mientras no haya contenidos diferenciados respecto la radio analógica, y mejor cobertura, ya nos podemos olvidar de la radio digital, por mucha calidad de sonido o emisoras pueda transportar, pues si hay duplicados, etc. estamos en lo mismo. Con el formato DAB, poca oferta se puede ofrecer, pero ya vemos el error: Radio 1 duplicada, pudiendo ofrecer una oferta diferenciada y atractiva por una de esas “Radio 1”. Y la pobre potencia de emisión comparada con la de otros países, 1kW para repetidores de tal calibre como Torrespaña y Collserola, los dos más importantes de España, es una miseria. Luego, habría que criticar el pésimo sonido que tiene El Mundo Radio, cosas que son lamentables, y que no deberían pasarse por alto.

Así no habrá forma que se mueva la industria de la electrónica de consumo ni la automovilística. Porque hay ciertas cosas que son intolerables, y precisamente no requieren dinero para cambiarlas.

Lo que está claro es que estamos pasado en una gran crisis económica, hasta la sacrosanta TDT seguramente va a sufrir recortes, el no encendido de los múltiplex MPE4, MPE5 y MPE6. Y eso es un motivo de peso para el ¿aplazo? del relanzamiento de la radio digital, pero todas las culpas no las tiene la crisis porque, a pesar de la delicada situación económica, si un organismo público la impulsase, probablemente sucedería como en Francia, el lobby de la radio privada, aquí principalmente, PRISA Radio haría boicot a la radio digital, pues no le interesaría que entrasen nuevos competidores en el mercado radiofónico. Lo cual sería una decisión política en contra del interés general de la población.

No sé si así están cavando su propia tumba, porque así no queda otra que buscar contenidos diferenciados en la radio en línea, o bien, a tirar de canciones bajo demanda (Spotify). De momento, la FM tiene vitalidad, ahora no tanta, por culpa de la crisis, pero veremos hasta cuándo si no se amplía y digitaliza.

Para consolarnos, mientras, nos enteramos de una noticia que ciertamente nos alegra, aunque yo personalmente no la disfrute, y es la puesta en marcha de dos múltiplex DAB en Gibraltar antes de acabar el año (bloques 12B y 12C). Pues todo aquél que viva cerca del territorio gibraltareño seguramente podrá disfrutar de una oferta de radio muy atractiva, viniendo de dónde viene.

En Europa, hay una brecha entre la Europa germana (Alemania, Reino Unido, Suiza,…) y la romance (Portugal, España, Francia,…). Tal vez se dé la situación de que un país haya realizado el apagón analógico (caso de Suiza), y el país vecino aún no haya comenzado a desarrollar la radio digital (Francia). Veremos qué sucede en el futuro, y si en los países romances hay algún atisbo de progreso. Aquí, en España, ya podemos esperar sentados, esperando el milagro.
Publicat dins de General | 2 comentaris